Top-ten de l'Edu Ferrer en el mític "Trofeo Ciutat de Palma" d'Optimist

La 63º edició del Trofeo Ciutat de Palma va deixar als organitzadors i participants amb una sensació “agridolça,” en paraules dels mateixos organitzadors, doncs la presència d’un anticicló va impedir que es realitzessin més de dues proves. El Ciutat de Palma, tradicional trobada dels millors i una cita ineludible en el calendari internacional, que sol ser a més garantia d’almenys set proves en condicions excel·lents, es va saldar amb dues mànigues, de vegades in extremis per la manca de vent. Una prova el divendres i una altra el dissabte, i res el diumenge. 367 participants amb ganes de més!
No obstant això, n’hi ha moltíssim de mèrit al resultat obtingut pels representants del Club Marítim Altafulla, entre ells el setè lloc de l’Edu Ferrer en la general, que significa també classificar-se com a tercer espanyol i primer català. Per al Max Urquizu no va haver-hi sort, perquè el gran resultat que va aconseguir el divendres (top 15º) va resultar ser fora de línia, la qual cosa ho va enviar molt a baix en la classificació sense possibilitat de descartar-ho. Al Jan Sanfeliu les sortides li van posar les coses difícils (de les millors coses que té Palma) i va demostrar encert en les seves estratègies, però no prou per remuntar tot el perdut en les sortides.
Les condicions de poc vent, que en teoria poden ser favorables a l’Edu, li van castigar tant com a la resta. La seva primera prova, en la qual va acabar 10è, va ser producte d’una remuntada espectacular des del lloc 35º, la conseqüència d’haver-se quedat sense pressió en la dreta durant els primers 500m després de la sortida (fenomenal, a més). El dissabte va estar atent i va saber veure els canvis en el vent, la qual cosa combinada amb una sortida guanyadora li va permetre estar sempre adalt en la primera cenyida, passar 3è la boia de sobrevent i rematar un 2on lloc en la popa fins a la línia d’arribada. Finalment, el diumenge va sortir amb l’estratègia molt clara i va dominar des del principi (2on en sobrevent) però aquesta prova, la tercera, es va anul·lar. Probablement, aquest resultat hauria significat posició de podi i demostra que no hi era al top-ten per casualitat. Però el vent hi havia rolat més de 30 graus cap a la dreta anunciant l’entrada de l’Embat, el tèrmic local, però al final va haver-hi decepció i el tèrmic no va entrar. Max també va haver de conformar-se amb que el 25º que treballava fins llavors, arribat ja al tram de popa, es fos també al container de reciclatge, mentre en Jan Sanfeliu esperava en pre-sortida i no va poder ni tan sols sortir.
Per a Max, decepció el divendres pel OCS però satisfacció per una regata molt bona, una regata que va implicar també arriscar i remuntar, una cosa que ja és marca de la casa. És difícil, a partir d’aquí, continuar un campionat amb la moral alta, perquè ja saps des del divendres que no ho podras descartar, perquè la mala previsió meteorològica estava claríssima. La regata del dissabte, no massa bona, i en la qual també va participar en Jan Sanfeliu, va ser producte d’una sortida que encara que no fos dolenta, no va ser prou agressiva (donava claríssim pel pin), i això va implicar arribar a sobrevent sobre el 30º i per a Jan sobre el 40º. La pressió va caure moltíssim durant la popa i per algun motiu el CR va decidir no escurçar proves, la qual cosa va significar una segona cenyida agònica en la qual a més es van barrejar els del tercer grup. Va ser molt difícil per als nois mantenir el cap, l’orientació i el pla, i tots dos van perdre molt en aquest últim tram, acabant 44º i 52º, de 122 vaixells.
Quant a Jan, la seva primera prova hagués estat espectacular si no li hagués entrat pànic en la sortida. Sols en el costat de visor, juntament amb un francès, un polonès i dos amics del CN Vilassar, van decidir no ser tan agosarats i reagrupar-se amb la flota, la qual cosa li va castigar durament amb una sortida molt dolenta sense vent però que encara així guanyava a tots els de la banda de comitè. El francès va sortir pel pin i només sortir ja portava 50 metres (qui sap perquè no va guanyar la prova, això és un misteri). Jan va ser capaç de recuperar-se del cop i córrer la regata pel costat que estava pagant, i tancar-ho en l’arribada amb un digne 45º.
Malgrat les poques proves, els dies passats a Palma van servir també per a diverses objectius col·laterals: d’una banda, practicar anglès, ja que el CMA va fer equip amb dues regatistes del National Yacht Club d’Irlanda, la Dara Donnelly i la Cliona Coyle, i amb la regatista russa Zoya Novikova, que va tancar dissabte amb un primer navegant d’una manera brillant, gens fàcil per una regatista que no és lleugera. D’altra banda, tenir molt temps per estar junts com a equip, cosa que reforça els llaços, aixeca la moral i posa en evidència que la sintonia és total. Finalment, i com sempre, divertir-se molt amb els amics d’altres clubs, que amb més o menys sort, han compartit les nostres “batalletas.” Una felicitació molt càlida al Nacho Dávila, del CN Vilassar, que va quedar 8è de la general empatat a punts amb l’Edu.
Felicitats a tots, i esperem veure’ns en la 64º edició!
Clasificación general