El CMA Campió de Catalunya d'Optimist per Equips 2015
L’any passat l’equip va aconseguir el sots-campionat en una final molt tensa contra el CN El Balís; aquest any es va repetir la mateixa final i l’equip conformat per Edu Ferrer, Max Urquizu, Ignacio Martí, Lucas i Teo Parés va assolir l’or per 2-0, sent a més l’únic equip invicte del campionat. Amb aquest triomf, el Club Marítim Altafulla aconsegueix plaça per disputar el Campionat d’Espanya de Clubs que se celebrarà en Puerto Sherry, Cadis, a principis de setembre.
Campions 2015! Lola Resano (c), Ignacio Martí, Max Urquizu, Lucas i Teo Parés, i Edu Ferrer.
L’èxit aconseguit ahir pels nostres nois és el fruit d’un cicle apassionant de cinc anys de treball i esforç, i del suport incondicional per part dels pares que ens acompanyen i del nostre club. Sembla ahir quan el CMA va aconseguir ascendir, per primera vegada en la seva història, al Grup 1 d’Optimist català, cosa que no era suficient per poder participar del Campionat de Catalunya per Equips (competeixen només els millors 8 clubs). Aquell any, 2011, vam veure el campionat des de la barrera; no competíem però allà estàvem, amb la nostra llanxa mirant i aprenent per poder classificar-nos l’any següent.
La primera participació del CMA va ser en 2012, quan l’equip conformat per Víctor Simó, Jan Urquizu, Edu Ferrer, Max Urquizu i Martina Urquizu es va quedar a les portes de passar a semifinals, en dependre del resultat entre el CN Salou i el CN Vilassar de Mar, que finalment ens va deixar cinquens en la classificació final. Bones sensacions aquest primer any, malgrat el resultat. L’any següent, 2013, sent encara un equip jove però amb una gran preparació tècnica i tàctica, les condicions de moltíssim vent a Sant Carles de la Ràpita van dificultar que l’equip conformat per Edu Ferrer, Guille Simó, Jan, Max i Martina Urquizu pogués controlar les distàncies, no podent aplicar de manera efectiva el que sabíem i vam caure, de forma dolorosa, en la primera ronda, una altra vegada cinquens. La qualitat dels nostres integrants, no obstant això, es faria palesa uns mesos després, quan l’Edu Ferrer guanyés el Campionat d’Europa per Equips 2013 al costat de la selecció espanyola, en aigües de Ledro, Itàlia.
I després va arribar el primer podi. En 2014 l’equip conformat per Edu Ferrer, Max Urquizu, Jan Sanfeliu, Guille Griñó i Guille Simó va obtenir el sots-campionat en aigües del CN Calella, davant un rival potent, el CN El Balís, que no va perdonar els pocs però importants errors que vam cometre. Aquest magnífic equip del Balís certificaria la seva qualitat uns mesos més tard coronant-se Campió d’Espanya per Equips de Clubs, i alguns dels seus integrants, al costat de l’Edu Ferrer, es coronarien sots-campions d’Espanya per Equips amb la selecció catalana en el Campionat d’Espanya 2014.
I arribem al 2015. És difícil explicar totes les sensacions que tenim en coronar-nos Campions de Catalunya per Equips, el campionat que més ens estimem perquè és quan els nervis i l’emoció se senten de manera compartida, i aquesta sensació col·lectiva és única. Ens venen al cap les alegries passades però sobretot els moments difícils, les hores d’entreno a contra corrent en un calendari complicat, les complicacions logístiques i humanes, el fet que aquests nois, les seves famílies, i el nostre club hagin continuat recolzant-nos per lluitar per un objectiu en el qual crèiem més que mai. Gràcies a tot ells, doncs el campionat també és vostre.
No puc relatar tot el campionat, només dir que les condicions van ser difícils per nosaltres, amb 3 a 6 kts. de vent que van impedir que es fes una primera ronda completa i que els semifinalistes s’haguessin de definir amb tan sols una semi-ronda (és a dir, 3 flights en comptes de 7), la qual cosa ens obligava a no perdre cap dels flights contra el CN Vilanova (medalla de bronze), el CN El Masnou i el CN Vilassar de Mar. Això ens va impedir realitzar la rotació dels membres de l’equip, però vam passar primers de grup per enfrontar-nos en semifinals al CN Arenys de Mar, qui vam superar per 2-0 el diumenge. I això ens va col·locar en l’anhelada final contra el CN El Balís. L’imatge del campionat: puny adalt de l’Edu a la línea d’arribada, comunicant-se a la distància amb l’equip tècnic (fondejat a la línea de sortida) que si, que haviem guanyat el primer encontre amb El Balís. Conexió màgica, la unió d’un equip. Sabiem que guanyar el primer era fonamental, i això ens va donar força per sortir a matar en el segon i decisiu encontre.
Què puc dir? Gràcies a l’Edu Ferrer que va demostrar, una vegada més, ser un ANIMAL de la modalitat per equips, intractable, superb, d’un talent de vegades insultant, fent a cada moment el que va voler amb qui va voler i com va voler, i aprenent de cada flight per ser més gran si cap en la fase final. Gràcies a Max Urquizu, pel seu treball enorme, intel·ligent, organitzat, líder, motivador, el millor co-equiper que l’Edu pot tenir en un equip on no hi ha capitans sinó caps pensants. Gràcies a Lucas i Teo Parés, que es van adaptar a la perfecció a aquests dos monstres, van lluitar al costat d’ells, van ser agressius en les sortides i van saber minimitzar danys, i córrer com uns boigos quan va fer falta. I unes gràcies totals a Ignacio Martí, que va exercir un treball impecable i fonamental en la part tècnica, controlant les puntuacions i el temps, analitzant als rivals, donant consells i ajudant a descarregar la tensió de, sobretot, aquesta entrenadora que va patir molt durant aquest cap de setmana, no perquè dubtés de l’equip, sinó perquè el premi era molt gran i la possibilitat de perdre-ho, també molt certa.
Finalment, unes gràcies enormes a les famílies Ferrer-Carvajal, Martí-Perillo, Parés-Borrell i Urquizu-Marcos, que han cregut i fet possible aquest projecte en el qual vam començar a treballar des del gener. Gràcies al CN Vilassar de Mar per una organització excel·lent i una paciència infinita per tirar el campionat endevant en les millors condicions, mostrant un tracte exquisit de cara als equips i un respecte màxim per la competició. Gràcies a l’equip de juries i comitès, per un campionat sense errades. Gràcies al CN El Balís, amb qui vam entrenar durant el mes d’abril, i al Diego Yubero, que ens va assessorar en la part de reglament. I, per acabar, gràcies eternes al Club Marítim Altafulla, aquest club petit de cor enorme que sempre, malgrat totes les dificultats, ha cregut en nosaltres. Això es per vosaltres.