Edu Ferrer sisè en el XXV Palamós Optimist Trophy i en la Excellence Cup

Si Torrevieja va ser un campionat molt exigent i divertit, Palamós va ser tan exigent que la paraula “divertit” sobra. Va ser més que divertit, va ser intens, intens una altra vegada, difícil i espectacular. Feia anys que el Palamós Optimist Trophy es mereixia una edició així, amb nou proves per al Grup Or i vuit per al Plata i el Bronze. El primer dia va estar en el límit físic del 90% de la flota (això no vol dir que sigués impossible, sino que tothom hauria de posar-se més fort), amb vent del SW de 20-25 kts i unes onades que ho van complicar tot. El segon, ens vam poder relaxar una mica perquè bufaven “només” 17-20 kts i les onades tenien un metre menys. I el tercer va ser el dia de poc vent que faltava per fer que la general la dominessin els regatistes més complets, capaços de rendir amb vent i sense ell.
Edu Ferrer va treballar molt els dos primers dies, es va esforçar per rendir en condicions que li eren francament difícils però va demostrar que les lliçons de Torrevieja no havien estat en va. Amb 5 digníssimes proves completades (23-16-32-6-14) i un DNC pel trencament d’una politja durant el procediment de sortida, va encarar el tercer i últim dia amb molta ambició, partint el 52º de la general. Era difícil remuntar tants llocs de la general però Edu ho va aconseguir! Va començar amb una gran prova que anava a ser un primeràs, i se li va escapar en la línia d’arribada a mans del seu “archiamigo” Nacho Dávila (felicitats Nachete). Edu va saber passar pàgina i va acabar el campionat amb un 6º i un 2º en les següents dues proves. “Lola, me siento bien, me siento bieeeeeen!!” va ser la seva frase durant tot el dia, amb un somriure enorme.
Així doncs, fa sisè de la general en la Palamós Optimist Trophy, amb 378 participants, 9 proves i un nivell espectacular. També es va coronar campió de la Nations Cup, atorgada a Espanya gràcies als resultats dels quatre millors classificats de cada país, que inclou els resultats de l’Edu, del campió de la general Albert Torres (RCN Palma) i dels germans Pablo i Quique Luján (CN Jávea). A més a més, va ser sisè en la Excellence Cup, que puntua quatre regates internacionals d’Espanya: Palma, Gran Canaria (encara que l’Edu no va participar-hi), Torrevieja i Palamós.
Pel que fa a la resta de l’equip del Marítim Altafulla, Max Urquizu va començar molt sòlid els dos primers dies, marcant 12-18-19-16-35 amb vent fort, condició en la qual es troba còmode però en la qual encara no ha demostrat tot el seu potencial, que és enorme. El tercer dia, va començar amb una gran prova, va marcar un 15º molt treballat però després se li van creuar els cables amb el vent de terra i va punxar. Va arriscar més del compte i les coses no van sortir, però va ser èpica la seva celebració en la novena prova, puny adalt celebrant la gran remuntada que havia fet per acabar el 83º. Ens encanta el teu sentit de l’humor, Max, cal saber prendre-ho de broma de vegades! De tota manera, el resultat de Max en aquest campionat, 48º de la general, és excel·lent i això ho sabem tots.
Jan Sanfeliu va patir els primers dos dies, però amb el seu optimisme habitual va saber congratular-se ell mateix de l’esforç que havia fet. I era veritat. Ens falta millorar molt la tècnica amb vent però Jan ho està treballant i això ho demostren els seus resultats: exceptuant un DNF en la segona, totes les seves proves amb vent van ser en la primera meitat de la flota, i això és díficil. El tercer dia va començar bé amb un 18º, però el vent de terra li resulta encara difícil i ho va perdre en la segona cenyida. El balanç és bó perquè va superar amb escreix la seva performance de l’any passat en aquest mateix campionat (359º de 457), encara que el campionat d’aquest any va ser el doble de llarg i el doble d’exigent!
El maltès Jake Satariano, del Malta Young Sailors Club i a qui ja estimem com un més del CMA, va estar impressionant el primer dia. Amb els seus 11 anyets i molt poc pes al seu cos, va aconseguir acabar les dues proves més dures (la segona i la tercera) amb 39º i 31º, cosa sens dubte espectacular. Molt bon treball de Jake, encara que dissabte i diumenge se li compliqués l’estratègia bastant per la dificultat del camp. Va demostrar també que és un enfant terrible, que li agrada “el lío” (però es porta bé) i que té l’autonomia (i la indignació) suficients per anar a fer una protesta tot solet, sense entrenador, i guanyar-la. Esperem veure’t ben aviat Jake!
Acabem amb un gentleman, Pedro de Peñaranda, qui en la seva primera regata internacional (i quina regata!) va demostrar un gran esperit de lluita per navegar totes les proves en condicions a les quals mai s’havia enfrontat. Les proves duraven 45 minuts, tres proves cada dia, i calia estar fort mentalment per aguantar-les, fins i tot si els resultats marquen DNC en la segona i en la tercera. El dissabte Pedrito ja estava “adobat” i va navegar les tres proves com un veterà. Però el millor va venir el diumenge. Després d’una primera prova en què no va encertar amb l’estratègia, va entendre bé les seves errades i en la segona va clavar la cenyida, navegant finíssim i passant la boia segon del Grup Bronze. Les regates amb vent de terra, no obstant això, surten cares i Pedro no va poder defensar el lloc i va acabar 16è, amb molt de mèrit i disfrutant molt la prova, que d’això es tracta. Moltes felicitats a Pedro per aquest campionat i també al seu entrenador Juan Ramos qui lo va preparar bé! Per la serietat amb que ho va encarar, per la seva perfecta adaptació en l’equip i per la seva gran autonomia per tenir-ho tot sempre a punt.
Enhorabona nois, va ser un gran campionat i esperem que la experiència es repeteixi el cap de setmana que ve a Port d’Aro!!
Resultats