Edu Ferrer i l'equip CMA-Suzuki tanquen una temporada magnífica

Què es pot dir que no s’hagi dit ja? La proesa de l’Edu Ferrer classificant-se al Campionat Europeu en la seva primera disputa nacional… Crec que trigarem bastant a adonar-nos realment del que significa. Amb el resultat a la mà sembla fàcil, però l’exigent sistema de selecció nacional lluny està de ser fàcil, i per això el mèrit de l’Edu i, per extensió, del Club Marítim Altafulla, és ENORME. Emociona fins a les llàgrimes, sobretot si portes anys veient què dur que és, veient regatistes amb moltíssim talent intentar-ho any rere any i, moltes vegades, no aconseguir-ho. Per això, com a equip, sentim tots un gran orgull que un de nosaltres hagi aconseguit el que ha aconseguit l’Edu. Si mirem club a club, és difícil tenir un Campió de Catalunya d’Optimist i un Europeista, i menys en el mateix any. I més quan la secció de regates infantil d’aquest club és tan jove que va començar fa menys de 5 anys!
L’equip espanyol d’Optimist ho componen els 5 primers del rànquing nacional (que es classifiquen al Mundial), i els següents 4 nois i 3 noies (que van a l’Europeu). Total, una elit de 12 regatistes en tota Espanya (que prèviament han aconseguit estar entre els 125 millors d’Espanya). El rànquing nacional es forma sumant la classificació general de la Copa d’Espanya i la general del Campionat d’Espanya. Per exemple, qui queda primer de la general obté punts iguals al nombre de participants, el segon obté (#participants-1), el tercer (#participants-2) i així successivament. A més, cada prova acabada dins dels 19 primers suma punts de bonus, 19 punts per qui obtingui un 1º, 18 pel qual aconsegueixi un 2º, i així successivament fins a 1 punt. Si quedes 20º no puntues. Per exemple, la puntuació de l’Edu en el rànquing nacional va ser 110 (Copa) + 118 (Camp) + 175 (*bonus) = 403. Sona complicat, no? Doncs així de complicat, i més, és ficar-se en l’equip nacional. L’Edu va començar el Campionat 4rt, va progressar fins a ser 2n i en l’últim dia, complicadíssim, va finalitzar 8é, i 9é del rànquing nacional. Impressionant.
Com a entrenadora del G1 d’Altafulla, la il·lusió i l’ambició no tenen límits, i la classificació a l’equip nacional era i és un dels objectius plantejats, només que no ho esperava tan ràpid, a la primera. Ara, l’aconseguit per l’Edu ens obliga a pujar els límits la temporada que ve, a esforçar-nos més per repetir-ho o superar-ho, i li agraeixo a l’Edu el seu esforç i dedicació en nom de tots els integrants presents i futurs d’aquest equip.
I també vull valorar l’aportació de Jan Urquizu, Víctor Simó i Max Urquizu, participants també d’aquest Campionat de Vela Infantil 2013. Per a Max i Jan, arribar fins a aquí també ha estat una proesa, perquè va significar classificar-se dins dels millors 17 de Catalunya en un dur procés de 9 mesos, de setembre a maig, amb un total de 27 proves disputades. Sé que potser els germans Urquizu no valorin prou el seu resultat final en aquest Campionat d’Espanya, perquè és difícil tenir perspectiva quan s’és tan jove i es tenen tantes ganes de guanyar (i a més va l’Edu i aconsegueix un resultat estratosfèric que ho confon tot!), però des de l’equip tècnic ho valorem molt positivament. La regularitat de Max i els seus bons parcials són una bona base per a les dues temporades que té per davant, fins i tot si en l’últim dia va perdre molts punts de la general que li havien costat moltíssim aconseguir. I per a Jan, mantenir-se connectat en l’últim any d’Optimist gairebé sempre és difícil i incòmode, però ell va aconseguir l’ambiciós objectiu que s’hi havia marcat, de ficar-se en l’equip català. I a més, va demostrar que sap córrer amb molt cap, aquell “ho saps o no ho saps” ho té, per la qual cosa aquesta entrenadora va a deixar volar al seu pollet una mica menys trist, perquè els deures estan fets i sé que Jan aconseguirà tot el que es proposi en la seva nova classe, el Laser 4.7
Que és on està l’altre pollet, Víctor Simó. Va ser una gran alegria retrobar-nos amb ell en aquest campionat, veure que seguim en la mateixa línia de ser ambiciosos i posar-se reptes difícils només començar. Víctor va fer equip amb l’expedició de Laser del CN Salou (un agraïment a l’entrenadora Flor Cerruti), va demostrar la seva capacitat d’adaptació i saber estar, i es va classificar 15é de la general, sent el 2n català i un dels tres regatistes més joves de tota la flota, que va comptar amb regatistes d’excepció com Joan Cardona o Rafa de la Hoz, que ja havien demostrat els seus galons en l’equip nacional d’Optimist en anys passats.
Va ser també una grata sorpresa conèixer aquest camp de regates on el vent no va fallar mai i va permetre fer les 12 proves previstes (3 proves cada dia) i on la corrent (+70m) va afegir un grau de dificultat. Felicitacions i gràcies al RC Regates Cartagena per una excel·lent organització i per la seva dedicació a tots els equips, regatistes, entrenadors, pares.
I com sempre, molt agraïts de poder formar equip d’entreno amb el CN El Balís, amb els qui compartim l’alegria de la classificació de l’Albert Gelpí in extremis a l’equip nacional (ha marxat cap a Hongria amb l’Edu), així com la força demostrada per la Flavia Robles i l’Alex Brú lluitant també per una plaça (la Flavia va quedar a les portes de ser una de les 3 noies de l’Europeu). I els bons moments passats amb Èlia Miquel i Marta Munté, així com també amb l’equip del CN Vilassar i el CN Cambrils, amb els qui també hem compartit hotel, sopars i briefings. En aquest sentit, una salutació des d’aquí a Leandre García Rom (CN Cambrils), que va lluitar amb moltíssim tremp per una plaça i es va quedar fora empatat a punts l’últim dia (sabem com dol això, Lelo!) El nostre afecte a tots ells, i moltes gràcies als entrenadors Magda Resano, Pep Subirats i Isaac Pujol per la seva gran labor d’equip dins de la Selecció Catalana, així com a les mares i pares que ens van acompanyar i van ajudar a que aquesta gran experiència fos possible. I felicitem també a la Paula Igual (CN El Masnou), que es va classificar pel Mundial.

Víctor Simó, Jan y Max Urquizu, Edu Ferrer y Lola Resano (c)